Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles escrits i reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles escrits i reflexions. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 d’abril del 2020

Què és un Departament D'orientació?

Un Departament d’Orientació a un centre educatiu és un lloc de confluència, un estament de trobada inevitable de tots, professors, tutors, mestres de suport, mestres especialistes, departament didàctics i de pastoral, equip directiu, prefectura d’estudis…


La seva existència és l’eina fonamental per entendre i afrontar l’educació integral dels nins i joves, és la demostració de que tot acaba convergint en un tractament global de les dificultats d’aprenentatge, de que l’orientació de qualsevol tipus és l’essència de l’educació, de que el diàleg entre tots els professionals i amb alumnes i famílies és la única manera de treball eficient, i de que, no sentint-se ningú posseïdor de la comprensió total de la persona, hem de recórrer a un lloc “de tots i per a tots”.


Un Departament d’Orientació és el reconeixement per part de tots de que la diversitat és l’essència de l’ésser humà i de que en sí recull i fon totes les categories, tot evitant el plantejament que la mitjana estadística és el millor referent per regir l’acció educativa.


Un Departament d’Orientació és el lloc on es reinventa cada dia el que és possible en l’aprenentatge, és l’estament de major crítica de l’escola a ella mateixa i al sistema educatiu, però també és el focus des d’on es contemplen més opcions per afrontar la rica diversitat i les dificultats. És per això que s’empra com a principal eina de treball de la creativitat, donant alternatives a la rigidesa del recorregut ”cafè per a tots”.



Així, intentem enriquir les respostes a les diferents necessitats educatives específiques, orientem fent que un mateix assumeixi responsablement i amb la major coherència el seu futur, i trobar entre tots els educadors les solucions no escrites als reptes.

dimecres, 15 d’abril del 2020

Dies sense nom

Permeteu-me una breu reflexió sobre l’experiència d’aquest confinament, que
en moment d’escriure aquest text encara estam patint. Som del parer que després de totes les  experiències rellevants que anam tenint (un viatge, una nova
amistat, un amor perdut, etc), positives o no, la nostra primera reflexió ha de
ser una senzilla pregunta: Què hem après?. A continuació, si volem podem seguir
pensant el que vulguem, probablement serà: el que hem patit, el que hem
perdut, o tot el que ens hem esforçat.

Farà un mes que els dies passen sense tenir nom i les hores tampoc.
Vosaltres, les famílies, heu copsat una nova realitat que ens ha caigut a plom
sobtadament, heu tengut una convivència familiar que difícilment hauríeu
imaginat abans, amb una proximitat/intimitat més perllongada que mai.
En conseqüència, em deman com heu pogut donar resposta als desitjos
dels nostres fills que no tenien satisfacció possible?. Segurament de moltes
formes diferents però totes derivades d’una “major tolerància a la frustració” per
part de tots.

Em deman de nou, com hem afrontat que el no poder gestionar el temps
com fins ara, aquest ens ha obligat a tots a “esperar”?. També haurem aprés a
prescindir de la immediatesa amb la que responem nins i adults (que sempre
ha estat tòxica).

Em deman també, com hem resolt veure’ns privats de la possibilitat de
fugir, d’escapar-nos, d’utilitzar la distància per refredar els conflictes i les
emocions? Haurem vist que "afrontar" les dificultats és més eficient i ens fa patir
manco.

I en darrer lloc em deman com ens ha canviat la impossibilitat
d’aferrar-nos a les rutines del treball i a aquelles activitats fora de casa totes
elles tan importants i imprescindibles?. Supòs que ens hem mantingut en les
petites rutines diàries tant necessàries i també n’hem descobertes de noves,
però que també, ens hem replantejat el nostre temps, com organitzar-lo de nou,
creativament, oberts a un “tot és possible” no tancat com el de les nostres
agendes del dies amb nom, dilluns, dimarts, dimecres.... i amb un número de
mes.

Ens diuen per la TV que en acabar tot això no serem els mateixos. Tanta
sort sigui així, que haguem après moltes coses, nous recursos que ens facin
sentir millor amb nosaltres mateixos i amb els altres quan tot està en contra,
quan ens sentim impedits, fermats de mans i peus i allunyats de les infinites
possibilitats i recursos de viure en un món obert que recuperarem.

Joan Prohens


dilluns, 6 d’abril del 2020

Diversitat

I tal com hem comentat abans, que millor que aprofitar aquest confinament per ensenyar als més petits valors.


Els nins poden comprendre les coses perfectament si els expliquem amb paciència i amor. Explicar-les que cadascú de nosaltres és especial i diferent i que hi ha persones amb diferents capacitats.

La nostra tasca com a pares és ensenyar als nostres fills que hi ha persones diferents a tot el mon, però que he d’acceptar-les i respectar-les. Això darrer és el més important per viure en societat.

Podem ajudar-nos amb aquest enllaç

dissabte, 4 d’abril del 2020

Reflexió

Què passa si els nins perden el curs escolar?
I si en lloc d’aprendre matemàtiques aprenen a cuinar? A cosir? A fer net?
A cultivar un hort?
I si aprenen a cantar cançons als seus padrins? O als seus germans petits?
I si desenvolupen la seva imaginació jugant o pintant un quadre...
Si aprenen a gaudir de la lectura?
I si nosaltres, pares i mares, els ensenyem a ser bones persones, solidàries i empàtiques?
Si els recordem quins són els vertaders valors?


Si ells aprenen, nosaltres també aprenem i segurament no perdrem un any, guanyare, un preciós futur.

Entrades populars